La reina de totes les senyores

La nit, reina de la senyora lluna, de les senyores estrelles, reina dels humans, que ens envaeix de tristesa i soledat. Més forta que la foscor ha de ser l’amor de les persones que la maten amb la llum dels sentiments, de la passió.

Com viuen aquells que cada nit estan sols davant la poderosa. Com viuen aquells que es queden a la intempestiva, aquells que no tenen protecció sota la coberta d’un petó?

És gran la banalitat de la existència quan estàs tan sol, naufragi en un mar negre. I les estrelles tan llunyanes, per recordar-te que la bellesa està fora el teu abast, perquè només l’amor et cega prou perquè no puguis veure més meravella que el núvol de llum que s’empassa el mar.

I la gent que està sola? Quin dolor al cor, quin dolor viure només per viure, quin dolor no tenir res més que pensaments ennegrits per la nit.

Vull estar sempre resguardada sota els teus braços, vull que cada dia m’il·luminis la nit, com l’estrella més brillant, més que el Sol, més que totes juntes. Només la teva llum guia el meu camí en mig de tanta futilesa, en mig de tanta soledat.

Un cicle tancat

Aquell qui eres en un principi ets al morir,
una volta constant,
un cicle que es repeteix al llarg dels anys,
el que eres i no volies ser
torna a aparèixer
com el dia va davant, i precedeix
a la nit al mateix temps,
sempre portes la mateixa ànima a dins.

Et busques a tu mateix en tot estil de vida
i sense voler, et trobes
sent el que ja eres,
sent el que has sigut sempre,
des del dia del teu naixement.

Fum que s'esfuma

Fum que s'esfuma.

Segons que moren de vells.

Però la vida és vida amb tot,
amb els records del passat,
les il·lusions del futur
i l'estrés del pressent.

Vida moderna
que és igual que la passada,
hi ha guerres, pau
pobresa i riquesa,

riure
i
plorar

Por del que pot venir,
plors del que va passar
i bons moments que no podem oblidar.

El teatre de la vida, diuen
el teatre...
una escena, dues,tres...
però el teatre ve dels vius,
no hi ha cap somni
més emocionant que la vida
no hi ha somnis, ni obres
només els dies,
només el que hem viscut

És verí, però és oxigen

Bon dia, nostàlgia del diumenge, nostàlgia del dia de pluja.
Avancen els segons, minuts, hores... i el dia s'acaba.
Els apunts estan esperant i t'adones de que el temps passa i l'objectiu s'allunya. No tens un bon rendiment, se l'ha quedat tot la melangia.
Desitges estar amb una estrella i un cigarro parlant de res, mirant una pel·lícula abraçat amb algú, desitges no haver de pensar, desitges...
I per altra banda, no. Perquè si estàs tranquil penses en els números i en el que és la teva vida, el que t'agrada. És verí, però és oxigen. Els necessito cada segon, i els odio cada dia... és un amor estrany, aquest que li té l'estudiant als seus estudis. Sobretot quan són exàmens, i veus que la teva estima depèn del que podràs o no podràs fer...

De dalt a baix, de baix a dalt

'No em miris amb aquesta carona' li va dir el món a Ella.
"És que estic trista i no sé perquè."
Llisca una llàgrima.
"I això encara em posa més trista"
'Però no passa res, ja descobriràs que et falta;
ho trobaràs;
somriuràs
i algun dia tornaràs a sentir-te buida.
De dalt
a baix,
de baix
a dalt.
Com sempre'

Un gra d'arrós per la muntanya de la Independència

Jo estava molt content pel tema dels referèndums i ja s'estan tirant els plats pel cap. Aquests independentistes sempre fan el mateix, que són un grapat de frikis que ho fan tot malament... Alto al carro!

A Esquerra perden diputats, l'independentisme es fracciona en petites organitzacions que divideixen esforços... realment sembla que tot caigui, però fem memòria. En l'època de l'esplendor de la Mancomunitat i el catalanisme, bressol de Francesc Macià i Lluís Companys, què reclamàvem? L'estat federal com a molt, i després tot el tema de Franco que ens va castrar durant 40 anys. Al 70 lluitant per un estatut d'autonomia i ara? Per la independència!

Anem endavant, som més valents i cada dia som més.

Això dels referèndums no ha servit de res, un 30% de participació és molt poca cosa, s'han fet les coses malament... La qüestió és que hem fet quelcom i hem mogut al poble.
I és que a més, la discussió no és productiva en absolut, ni eficaç, és un llastre! però és una prova: als Països Catalans creiem en la Llibertat, en la possibilitat de millorar, en nosaltres mateixos, en la lluita i l'idealisme.

Conclusió, els que pensàveu que els referèndums eren un pas endavant i que ens posaven la independència a la mà, potser han de baixar expectatives, però se'ns dubte ha estat un granet més d'arrós en una muntanya que està creixent, que creix a pesar dels obstacles de la mediocritat.

el mar de la vida

Espantat
Atacs,
punyals clavats
sang de fracàs


Vida dura,
Lluita perduda
Desgràcia futura.

Por, mort
riu de llot
mar fosc.

No, no tot

Alegries
Riures
espurnes que brillen
bassals d'energia.

Festa i sorpesa
esperança eterna
Recompensa.

Colors i passió,
fonts d'il·lusió
mar d'amor.