Un gra d'arrós per la muntanya de la Independència

Jo estava molt content pel tema dels referèndums i ja s'estan tirant els plats pel cap. Aquests independentistes sempre fan el mateix, que són un grapat de frikis que ho fan tot malament... Alto al carro!

A Esquerra perden diputats, l'independentisme es fracciona en petites organitzacions que divideixen esforços... realment sembla que tot caigui, però fem memòria. En l'època de l'esplendor de la Mancomunitat i el catalanisme, bressol de Francesc Macià i Lluís Companys, què reclamàvem? L'estat federal com a molt, i després tot el tema de Franco que ens va castrar durant 40 anys. Al 70 lluitant per un estatut d'autonomia i ara? Per la independència!

Anem endavant, som més valents i cada dia som més.

Això dels referèndums no ha servit de res, un 30% de participació és molt poca cosa, s'han fet les coses malament... La qüestió és que hem fet quelcom i hem mogut al poble.
I és que a més, la discussió no és productiva en absolut, ni eficaç, és un llastre! però és una prova: als Països Catalans creiem en la Llibertat, en la possibilitat de millorar, en nosaltres mateixos, en la lluita i l'idealisme.

Conclusió, els que pensàveu que els referèndums eren un pas endavant i que ens posaven la independència a la mà, potser han de baixar expectatives, però se'ns dubte ha estat un granet més d'arrós en una muntanya que està creixent, que creix a pesar dels obstacles de la mediocritat.

el mar de la vida

Espantat
Atacs,
punyals clavats
sang de fracàs


Vida dura,
Lluita perduda
Desgràcia futura.

Por, mort
riu de llot
mar fosc.

No, no tot

Alegries
Riures
espurnes que brillen
bassals d'energia.

Festa i sorpesa
esperança eterna
Recompensa.

Colors i passió,
fonts d'il·lusió
mar d'amor.

Les nits més belles

Aquesta nit els estels escalfen,

la llum de la lluna crema la roba.

Com que els llençols entrellacen,

els cossos es troben.

Les teves mans em repassen,

els meus llavis xuclen de la teva boca:

SANG, SANG! Ràpid, el cor bombeja,

al ritme de les meves caderes.

Ja surt, ja surt. El crit: Si us plau

senyor, senyor! Fes-me teva!

Al meu senyor, que sap tornar-me boja en les nits més belles...

ulls de foc

Té els ulls de foc intents,
per un desig incomplert,
en ella veu com creix
i s'hi acosta tot i no voler.

Treu dels poros eros,
torna la juventud de ferro.

A l'ànima encara impera
l'animal, la bèstia, la fera!

La nena el mira indefensa,
ell indefens davant d'ella.
Inocència de la bellesa
que no entén la necessitats de vellesa.

Té ulls de foc intens
té ardors d'adolescent
el sexe està latent
mentre mor la infància entre gemecs.

llac brut

Cara somrient que amagues
llàgrimes que no s'atreveixen a caure.

Darrera la muralla que m'envolta
hi ha revolució del poble
sufocada per la repressió de la raó
que defensa la dignitat del meu jo.

Petit llac de tristor brut
potser hauria de netejar-lo amb algú..

Rapunzel

"Deixa'm, bruixa, deixa'm!
T'has confós, jo no sóc donzella,
no em tanquis tan alt.
Deixa'm, bruixa lletja i vella!"

Passa un príncep encantador
"Llença'm la trena!"
"Creus que necessito un salvador?"
"Vine, tu, la més bella"
"Jo sortiré sola de la presó"
"Vine, acaba amb la nostra pena
dona'm el teu cor i agafa el meu amor."
"No, jo no sóc cap princesa"

I el príncep puja al balcó,
amb el peu de pedra en pedra,
i li clava un petó,
i la princesa tota sorpresa:
"Sí, salva'm" Respon.

L'enveja del cel

Crida el mar
perquè és el rei.
Els núvols grisos
d'enveja
que volen ser ell.
Es faran pluja
per nadar sobre
les ones
però mai podrà
el cel
ser més que un reflex.

Vas venir d'hora

Vas venir d'hora. Tota tu vas ser una sorpresa. Els cabells castanys volant al cel i els ulls grans expectant.
Tu jugaves, corries i de sobte, paraves i em deies: "No jugues, tu?"Com una nena que té l'anhel.
Quan et vaig poder agafar ja no podies marxar. "Deixam" "No" i em vas donar aquell petó llarg, dolç. Com tu. Eres tan tendre!
Saps que vas arribar d'hora. Ens estàvem enamorant. Els teus ulls rodons es desfeien en els meus, les nostres ànimes ballaven una música que només sonava en els nostres caps i aleshores es va obrir la porta i va aparèixer ella. Ella, que un dia més tard ja no hagués tingut claus.

La guerra de la Mort

Per la majoria és invisible,
fa la guerra, dia i nit...
i un dia és invencible,
ve amb tu al llit,
i se t'endú mentre la mires.

Jo la vaig veure venir,
ja des de petiteta,
quan tot va perdre sentit,
la vaig veure i vam començar la guerra.

Quan dormia, se m'arrambava a l'orella,
i em deia: camí cap a la meva victòria,
i amb el cos jove, l'ànima se'm fa vella,
però la força porta la glòria.

Tot i tenir la mort a la vora,
visc amb passió devota,
deixeble de la vida,
i encara que la mort em creu enemiga
sense ella jo estaria buida.

Bombolla de plaers

Veig el món rera les parets translúcides
de la meva bombolla de plaers,
de la meva terra de feina lúdica
i de somriures sincers,
on les paraules són música
i visc de somnis adolescents.

La realitat em queda lluny;
vaig en un tren de felicitat
parada: falsedat i ideals
final de línia: tu
anem junts agafats de la mà;
No hi ha moments durs
en la fantasia del nostre romanç

Ajuda a la compra de cotxes

Porto tot el matí escoltant debats sobre aquest tema. Jo tenia una idea clara sobre aquest tema, com a mínim en el tema del medi ambient. És a dir, em semblava totalment banal parlar de contaminació quan tractàvem no de cotxes de luxe hiperpotents que gasten energia per anar més depressa sinó de furgonetes que serveixen per treballar.
A qui afavorirà realment la llei? Al petit empresari que té una botiga de fruita, carn, bar-restaurant... i necessitarà un vehicle amb molta capacitat per transportar materials.
La llei té moltíssimes carències, tothom ni pot trobar com a mínim tres o quatre, es podria parlar de la desorganització i de la contradicció a l'hora de montar-la, no vam dir que no teníem diners per acatar-la? Serveix de massa tenint en compte que a Espanya l'ajuda és superior? Sens dubte,
és una llei que ens han obligat a posar i que per tant està posada a marxes forçades, però, que davant d'aquest enrenou es dediquin a criticar-la des del punt de vista ambiental?? Em sembla fantàstic que facin un toc d'atenció i els obliguin a tenir el tema en compte, si no es fes així poc a poc anirien ignorant el tema, però un cop fet el toc, que ho deixin estar, que la part medioambiental sigui lo màxim que puguin criticar d'aquesta llei és penós.

Karenne M. Figueres

Un vaivé

Una mica aquí i una mica allà,
un vaivé, un ball,
un anar i tornar
del somni a la realitat.

D'estar a un lloc qualsevol
passo als teus braços,
desfent-me en els teus petons,
obro els ulls... i els tanco...

Estar visquent el dia a dia
deixar-me portar pel vent
i perdrem en la fantasia,
estar tu i jo abraçats al Cel...

K.M. Figueres

La idea d'un vaixell

Primer no veia res, però al final va ser capaç de distingir una figura en la llunyania,"sembla una ombra" va pensar "sembla que no sigui res, i en veritat és un gran creuer. En realitat ocupa metres i pesa tones. En realitat, sembla una imatge però té més entitat que jo." I el vaixell es feia gran i més gran a mesura que s'acostava, i s'adonà de que potser quan semblava una ombra era una ombra i ara era un gran vaixell.
"Bah! Les idees sí que no són res. Quin disbarat, poder pensar que aquest creuer no ho era fa un minut. Potser el que no sóc res sóc jo perquè tot el que sóc són idees. I les idees no ocupen espai, en realitat no existeixen."
El vaixell se n'havia anat i l'home també, també havia marxat la idea de que potser ser no és realitat, perquè el món està guardat en les idees, perquè el vaixell ja havia marxat però encara el tenia al cap...

Abans que idees, som persones

Hem de tenir clares les coses, i no val no pensar. És molt important tenir idees i conviccions i hem de lluitar per aquestes. Però perquè el que pensa una persona ha de ser més cert i vàlid que el que pensa una altra persona. Tots hem viscut la nostra vida, que ens ha portat a les nostres pròpies idees. Si jo desitjo una societat on t0ts siguem iguals i tinguem les mateixes oportunitats i lluito per aquesta societat no vol dir que estigui salvant al món, estic lluitant per el que a mi m'agrada, però molta gent pensa que l'estat neoliberal és el millor i s'ha d'acceptar, tenim dues opcions: o l'intentem convencer amb arguments i fets o l'ignorem i anem a pe nostre objectiu. Ara, on estan els límits? fins a quin punt podem portar, humanament, aquests ideals? Una cosa és la defensa, a on no m'hi ficaré, però aquella gent que creu que les seves idees es mereixen la vida dels demés, potser estan pecant de superbes. Potser es pensen que són millors que els altres i per això el que pensen ells és la veritat absoluta. No ho sé, però hauríem d'entendre, que abans que idees, som persones. Abans de la raó estan els sentiments i és més, més enllà de la raó també.

Karenne M. Figueres

A ERC som d'Esquerres, Republicans i Catalanistes, això ha de quedar clar.

Un dels problemes d'ERC ha estat sempre la E. Des dels inicis del catalanisme al s.XIX, ser d'esquerres ha estat una dificultat afegida, vull dir: la majoria de nacionalistes catalans, o al menys els que tenien força, han estat conservadors.
Ara ens trobem amb que un grup de gent defensa que hem de deixar la campanya de discriminació de convergència per ser de dretes perquè això ens treu vots, que hem de deixar de banda la ideologia socialista i s'extranyen quan diuen que l'esquerra és la clau. Renoi! És que el socialisme sempre ha estat una ideologia complicada! Sempre ha estat defensada només pels obrers i pels intel·lectuals i per qualsevol polític és més fàcil dir: "Tranquils, nosaltres defensarem les butxaques dels que ja les tenen plenes i us les aguantarem si cal"; que no pas: "ei, que jo crec en la igualtat i ens els drets de tothom i per tant faig una política d'esquerres".

I parlo per un col·lectiu de persones del que encara no formo part (falten un parell de mesos), si m'equivoco en qualsevol idea, que se'm digui.

Karenne M. Figueres

Criticar no és ser crític.

És molt trist, realment que arribem a prendre segons quines decisions.
Podem pensar que hi ha altres opcions i alternatives. Magnífic, la diversitat d'opinió quan és constructiva ha estat el motor del progrés i de l'avenç humà, però, el que s'està fent a esquerra és pensar diferent?

Arriba un punt on les contradiccions i els mètodes, semblen indicar que hi ha vicis humans pel mig. L'ambició. Molta gent ha somniat despert alguna vegada en governar el món, quan som petits governar com els dolents de les pel·lícules. I aquests personatges són una adaptació dels governants que tenim. Tots aquest moviments crítics estan destrossant la imatge pública d'esquerra (tenim en compte que una de les armes més importants que tenim és la imatge) i començo a pensar que només ho fan per les ansies de governar, igual igual que els dolents.

Ara no ho vull simplificar a dolents i bons. Sé que és molt més complex, de fet, hi ha moltes idees dels crítics en les que coincideixo i realment penso que a esquerra li toca pujar-se els pantalons i endreçar i plantejar-se certes coses, però crec que el que mou als líder d'aquests moviments, no és la ideologia. I crec també, que aquests líders manipulen als joves que els segueixen per aconseguir els seus objectius, de la mateixa manera que personatges com en Puigcercós o en Ridao, etc, ens manipula a nosaltres.

Joves, hem de demostrar que no som titelles en mans de ningú, ajudarem i farem tot el que poguem pels catalans però ara més que mai hem de tenir personalitat i visió crítica, que no vol dir criticar la feina ni fer cap mena de boicot a ningú. Estic dient: Abans de dir i fer, estudieu la situació (i després m'aplicaré a mi el discurs :P que jo sempre parlo sense saber).

Karenne M. Figueres

Els Joves

Són la flor del desert,
que sense aigua neix,
són el foc vigorós,
que incendia amb ardor.

Tot ho creuen saber,
novells, inexperts!
superbes, tenen món per esmorçar,
se'ls trenquen les dents al mossegar.

Criden Llibertat i Revolució,
amb molta il·lusió,
sense saber que és la realitat
de la que després formaran part.

Des de la innocència,
en comptes d'armes una gardènia,
són profetes de la bondat,
mesies de móns ideals.

Destinats a caure i fer-se mal,
a aixecar-se i lluitar,
la imprudent juventut,
no vol dur escut.

Tenim tanta força i vitalitat
que el món estem canviant,
si abans es guanyava matant,
Aconseguirem que es venci parlant!!

Karenne M. Figueres

De cap al món del blog

El món d'internet és un pou sense fons, un conjunt que ho abarca tot.
Quantes hores hi dediquem?
Realment ho tenim tot aquí, la feina, l'oci, els amics...
Potser un dia, ens haurem de preocupar de recuperar el carrer... però crec que mentre internet no sigui capaç de fer de bar, sortir no estarà en perill.

Karenne