Abans que idees, som persones

Hem de tenir clares les coses, i no val no pensar. És molt important tenir idees i conviccions i hem de lluitar per aquestes. Però perquè el que pensa una persona ha de ser més cert i vàlid que el que pensa una altra persona. Tots hem viscut la nostra vida, que ens ha portat a les nostres pròpies idees. Si jo desitjo una societat on t0ts siguem iguals i tinguem les mateixes oportunitats i lluito per aquesta societat no vol dir que estigui salvant al món, estic lluitant per el que a mi m'agrada, però molta gent pensa que l'estat neoliberal és el millor i s'ha d'acceptar, tenim dues opcions: o l'intentem convencer amb arguments i fets o l'ignorem i anem a pe nostre objectiu. Ara, on estan els límits? fins a quin punt podem portar, humanament, aquests ideals? Una cosa és la defensa, a on no m'hi ficaré, però aquella gent que creu que les seves idees es mereixen la vida dels demés, potser estan pecant de superbes. Potser es pensen que són millors que els altres i per això el que pensen ells és la veritat absoluta. No ho sé, però hauríem d'entendre, que abans que idees, som persones. Abans de la raó estan els sentiments i és més, més enllà de la raó també.

Karenne M. Figueres

A ERC som d'Esquerres, Republicans i Catalanistes, això ha de quedar clar.

Un dels problemes d'ERC ha estat sempre la E. Des dels inicis del catalanisme al s.XIX, ser d'esquerres ha estat una dificultat afegida, vull dir: la majoria de nacionalistes catalans, o al menys els que tenien força, han estat conservadors.
Ara ens trobem amb que un grup de gent defensa que hem de deixar la campanya de discriminació de convergència per ser de dretes perquè això ens treu vots, que hem de deixar de banda la ideologia socialista i s'extranyen quan diuen que l'esquerra és la clau. Renoi! És que el socialisme sempre ha estat una ideologia complicada! Sempre ha estat defensada només pels obrers i pels intel·lectuals i per qualsevol polític és més fàcil dir: "Tranquils, nosaltres defensarem les butxaques dels que ja les tenen plenes i us les aguantarem si cal"; que no pas: "ei, que jo crec en la igualtat i ens els drets de tothom i per tant faig una política d'esquerres".

I parlo per un col·lectiu de persones del que encara no formo part (falten un parell de mesos), si m'equivoco en qualsevol idea, que se'm digui.

Karenne M. Figueres

Criticar no és ser crític.

És molt trist, realment que arribem a prendre segons quines decisions.
Podem pensar que hi ha altres opcions i alternatives. Magnífic, la diversitat d'opinió quan és constructiva ha estat el motor del progrés i de l'avenç humà, però, el que s'està fent a esquerra és pensar diferent?

Arriba un punt on les contradiccions i els mètodes, semblen indicar que hi ha vicis humans pel mig. L'ambició. Molta gent ha somniat despert alguna vegada en governar el món, quan som petits governar com els dolents de les pel·lícules. I aquests personatges són una adaptació dels governants que tenim. Tots aquest moviments crítics estan destrossant la imatge pública d'esquerra (tenim en compte que una de les armes més importants que tenim és la imatge) i començo a pensar que només ho fan per les ansies de governar, igual igual que els dolents.

Ara no ho vull simplificar a dolents i bons. Sé que és molt més complex, de fet, hi ha moltes idees dels crítics en les que coincideixo i realment penso que a esquerra li toca pujar-se els pantalons i endreçar i plantejar-se certes coses, però crec que el que mou als líder d'aquests moviments, no és la ideologia. I crec també, que aquests líders manipulen als joves que els segueixen per aconseguir els seus objectius, de la mateixa manera que personatges com en Puigcercós o en Ridao, etc, ens manipula a nosaltres.

Joves, hem de demostrar que no som titelles en mans de ningú, ajudarem i farem tot el que poguem pels catalans però ara més que mai hem de tenir personalitat i visió crítica, que no vol dir criticar la feina ni fer cap mena de boicot a ningú. Estic dient: Abans de dir i fer, estudieu la situació (i després m'aplicaré a mi el discurs :P que jo sempre parlo sense saber).

Karenne M. Figueres

Els Joves

Són la flor del desert,
que sense aigua neix,
són el foc vigorós,
que incendia amb ardor.

Tot ho creuen saber,
novells, inexperts!
superbes, tenen món per esmorçar,
se'ls trenquen les dents al mossegar.

Criden Llibertat i Revolució,
amb molta il·lusió,
sense saber que és la realitat
de la que després formaran part.

Des de la innocència,
en comptes d'armes una gardènia,
són profetes de la bondat,
mesies de móns ideals.

Destinats a caure i fer-se mal,
a aixecar-se i lluitar,
la imprudent juventut,
no vol dur escut.

Tenim tanta força i vitalitat
que el món estem canviant,
si abans es guanyava matant,
Aconseguirem que es venci parlant!!

Karenne M. Figueres

De cap al món del blog

El món d'internet és un pou sense fons, un conjunt que ho abarca tot.
Quantes hores hi dediquem?
Realment ho tenim tot aquí, la feina, l'oci, els amics...
Potser un dia, ens haurem de preocupar de recuperar el carrer... però crec que mentre internet no sigui capaç de fer de bar, sortir no estarà en perill.

Karenne