Abans que idees, som persones

Hem de tenir clares les coses, i no val no pensar. És molt important tenir idees i conviccions i hem de lluitar per aquestes. Però perquè el que pensa una persona ha de ser més cert i vàlid que el que pensa una altra persona. Tots hem viscut la nostra vida, que ens ha portat a les nostres pròpies idees. Si jo desitjo una societat on t0ts siguem iguals i tinguem les mateixes oportunitats i lluito per aquesta societat no vol dir que estigui salvant al món, estic lluitant per el que a mi m'agrada, però molta gent pensa que l'estat neoliberal és el millor i s'ha d'acceptar, tenim dues opcions: o l'intentem convencer amb arguments i fets o l'ignorem i anem a pe nostre objectiu. Ara, on estan els límits? fins a quin punt podem portar, humanament, aquests ideals? Una cosa és la defensa, a on no m'hi ficaré, però aquella gent que creu que les seves idees es mereixen la vida dels demés, potser estan pecant de superbes. Potser es pensen que són millors que els altres i per això el que pensen ells és la veritat absoluta. No ho sé, però hauríem d'entendre, que abans que idees, som persones. Abans de la raó estan els sentiments i és més, més enllà de la raó també.

Karenne M. Figueres