Ajuda a la compra de cotxes

Porto tot el matí escoltant debats sobre aquest tema. Jo tenia una idea clara sobre aquest tema, com a mínim en el tema del medi ambient. És a dir, em semblava totalment banal parlar de contaminació quan tractàvem no de cotxes de luxe hiperpotents que gasten energia per anar més depressa sinó de furgonetes que serveixen per treballar.
A qui afavorirà realment la llei? Al petit empresari que té una botiga de fruita, carn, bar-restaurant... i necessitarà un vehicle amb molta capacitat per transportar materials.
La llei té moltíssimes carències, tothom ni pot trobar com a mínim tres o quatre, es podria parlar de la desorganització i de la contradicció a l'hora de montar-la, no vam dir que no teníem diners per acatar-la? Serveix de massa tenint en compte que a Espanya l'ajuda és superior? Sens dubte,
és una llei que ens han obligat a posar i que per tant està posada a marxes forçades, però, que davant d'aquest enrenou es dediquin a criticar-la des del punt de vista ambiental?? Em sembla fantàstic que facin un toc d'atenció i els obliguin a tenir el tema en compte, si no es fes així poc a poc anirien ignorant el tema, però un cop fet el toc, que ho deixin estar, que la part medioambiental sigui lo màxim que puguin criticar d'aquesta llei és penós.

Karenne M. Figueres

Un vaivé

Una mica aquí i una mica allà,
un vaivé, un ball,
un anar i tornar
del somni a la realitat.

D'estar a un lloc qualsevol
passo als teus braços,
desfent-me en els teus petons,
obro els ulls... i els tanco...

Estar visquent el dia a dia
deixar-me portar pel vent
i perdrem en la fantasia,
estar tu i jo abraçats al Cel...

K.M. Figueres

La idea d'un vaixell

Primer no veia res, però al final va ser capaç de distingir una figura en la llunyania,"sembla una ombra" va pensar "sembla que no sigui res, i en veritat és un gran creuer. En realitat ocupa metres i pesa tones. En realitat, sembla una imatge però té més entitat que jo." I el vaixell es feia gran i més gran a mesura que s'acostava, i s'adonà de que potser quan semblava una ombra era una ombra i ara era un gran vaixell.
"Bah! Les idees sí que no són res. Quin disbarat, poder pensar que aquest creuer no ho era fa un minut. Potser el que no sóc res sóc jo perquè tot el que sóc són idees. I les idees no ocupen espai, en realitat no existeixen."
El vaixell se n'havia anat i l'home també, també havia marxat la idea de que potser ser no és realitat, perquè el món està guardat en les idees, perquè el vaixell ja havia marxat però encara el tenia al cap...