Vas venir d'hora. Tota tu vas ser una sorpresa. Els cabells castanys volant al cel i els ulls grans expectant.
Tu jugaves, corries i de sobte, paraves i em deies: "No jugues, tu?"Com una nena que té l'anhel.
Quan et vaig poder agafar ja no podies marxar. "Deixam" "No" i em vas donar aquell petó llarg, dolç. Com tu. Eres tan tendre!
Saps que vas arribar d'hora. Ens estàvem enamorant. Els teus ulls rodons es desfeien en els meus, les nostres ànimes ballaven una música que només sonava en els nostres caps i aleshores es va obrir la porta i va aparèixer ella. Ella, que un dia més tard ja no hagués tingut claus.
dimarts, 30 de juny del 2009
La guerra de la Mort
Per la majoria és invisible,
fa la guerra, dia i nit...
i un dia és invencible,
ve amb tu al llit,
i se t'endú mentre la mires.
Jo la vaig veure venir,
ja des de petiteta,
quan tot va perdre sentit,
la vaig veure i vam començar la guerra.
Quan dormia, se m'arrambava a l'orella,
i em deia: camí cap a la meva victòria,
i amb el cos jove, l'ànima se'm fa vella,
però la força porta la glòria.
Tot i tenir la mort a la vora,
visc amb passió devota,
deixeble de la vida,
i encara que la mort em creu enemiga
sense ella jo estaria buida.
fa la guerra, dia i nit...
i un dia és invencible,
ve amb tu al llit,
i se t'endú mentre la mires.
Jo la vaig veure venir,
ja des de petiteta,
quan tot va perdre sentit,
la vaig veure i vam començar la guerra.
Quan dormia, se m'arrambava a l'orella,
i em deia: camí cap a la meva victòria,
i amb el cos jove, l'ànima se'm fa vella,
però la força porta la glòria.
Tot i tenir la mort a la vora,
visc amb passió devota,
deixeble de la vida,
i encara que la mort em creu enemiga
sense ella jo estaria buida.
dimarts, 2 de juny del 2009
Bombolla de plaers
Veig el món rera les parets translúcides
de la meva bombolla de plaers,
de la meva terra de feina lúdica
i de somriures sincers,
on les paraules són música
i visc de somnis adolescents.
La realitat em queda lluny;
vaig en un tren de felicitat
parada: falsedat i ideals
final de línia: tu
anem junts agafats de la mà;
No hi ha moments durs
en la fantasia del nostre romanç
de la meva bombolla de plaers,
de la meva terra de feina lúdica
i de somriures sincers,
on les paraules són música
i visc de somnis adolescents.
La realitat em queda lluny;
vaig en un tren de felicitat
parada: falsedat i ideals
final de línia: tu
anem junts agafats de la mà;
No hi ha moments durs
en la fantasia del nostre romanç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)