Per la majoria és invisible,
fa la guerra, dia i nit...
i un dia és invencible,
ve amb tu al llit,
i se t'endú mentre la mires.
Jo la vaig veure venir,
ja des de petiteta,
quan tot va perdre sentit,
la vaig veure i vam començar la guerra.
Quan dormia, se m'arrambava a l'orella,
i em deia: camí cap a la meva victòria,
i amb el cos jove, l'ànima se'm fa vella,
però la força porta la glòria.
Tot i tenir la mort a la vora,
visc amb passió devota,
deixeble de la vida,
i encara que la mort em creu enemiga
sense ella jo estaria buida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada