Vas venir d'hora. Tota tu vas ser una sorpresa. Els cabells castanys volant al cel i els ulls grans expectant.
Tu jugaves, corries i de sobte, paraves i em deies: "No jugues, tu?"Com una nena que té l'anhel.
Quan et vaig poder agafar ja no podies marxar. "Deixam" "No" i em vas donar aquell petó llarg, dolç. Com tu. Eres tan tendre!
Saps que vas arribar d'hora. Ens estàvem enamorant. Els teus ulls rodons es desfeien en els meus, les nostres ànimes ballaven una música que només sonava en els nostres caps i aleshores es va obrir la porta i va aparèixer ella. Ella, que un dia més tard ja no hagués tingut claus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada