Les nits més belles

Aquesta nit els estels escalfen,

la llum de la lluna crema la roba.

Com que els llençols entrellacen,

els cossos es troben.

Les teves mans em repassen,

els meus llavis xuclen de la teva boca:

SANG, SANG! Ràpid, el cor bombeja,

al ritme de les meves caderes.

Ja surt, ja surt. El crit: Si us plau

senyor, senyor! Fes-me teva!

Al meu senyor, que sap tornar-me boja en les nits més belles...

ulls de foc

Té els ulls de foc intents,
per un desig incomplert,
en ella veu com creix
i s'hi acosta tot i no voler.

Treu dels poros eros,
torna la juventud de ferro.

A l'ànima encara impera
l'animal, la bèstia, la fera!

La nena el mira indefensa,
ell indefens davant d'ella.
Inocència de la bellesa
que no entén la necessitats de vellesa.

Té ulls de foc intens
té ardors d'adolescent
el sexe està latent
mentre mor la infància entre gemecs.