Les nits més belles

Aquesta nit els estels escalfen,

la llum de la lluna crema la roba.

Com que els llençols entrellacen,

els cossos es troben.

Les teves mans em repassen,

els meus llavis xuclen de la teva boca:

SANG, SANG! Ràpid, el cor bombeja,

al ritme de les meves caderes.

Ja surt, ja surt. El crit: Si us plau

senyor, senyor! Fes-me teva!

Al meu senyor, que sap tornar-me boja en les nits més belles...