Un gra d'arrós per la muntanya de la Independència

Jo estava molt content pel tema dels referèndums i ja s'estan tirant els plats pel cap. Aquests independentistes sempre fan el mateix, que són un grapat de frikis que ho fan tot malament... Alto al carro!

A Esquerra perden diputats, l'independentisme es fracciona en petites organitzacions que divideixen esforços... realment sembla que tot caigui, però fem memòria. En l'època de l'esplendor de la Mancomunitat i el catalanisme, bressol de Francesc Macià i Lluís Companys, què reclamàvem? L'estat federal com a molt, i després tot el tema de Franco que ens va castrar durant 40 anys. Al 70 lluitant per un estatut d'autonomia i ara? Per la independència!

Anem endavant, som més valents i cada dia som més.

Això dels referèndums no ha servit de res, un 30% de participació és molt poca cosa, s'han fet les coses malament... La qüestió és que hem fet quelcom i hem mogut al poble.
I és que a més, la discussió no és productiva en absolut, ni eficaç, és un llastre! però és una prova: als Països Catalans creiem en la Llibertat, en la possibilitat de millorar, en nosaltres mateixos, en la lluita i l'idealisme.

Conclusió, els que pensàveu que els referèndums eren un pas endavant i que ens posaven la independència a la mà, potser han de baixar expectatives, però se'ns dubte ha estat un granet més d'arrós en una muntanya que està creixent, que creix a pesar dels obstacles de la mediocritat.