Fum que s'esfuma.
Segons que moren de vells.
Però la vida és vida amb tot,
amb els records del passat,
les il·lusions del futur
i l'estrés del pressent.
Vida moderna
que és igual que la passada,
hi ha guerres, pau
pobresa i riquesa,
riure
i
plorar
Por del que pot venir,
plors del que va passar
i bons moments que no podem oblidar.
El teatre de la vida, diuen
el teatre...
una escena, dues,tres...
però el teatre ve dels vius,
no hi ha cap somni
més emocionant que la vida
no hi ha somnis, ni obres
només els dies,
només el que hem viscut
dijous, 20 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)